El silenci del far

Albert Jubany, El silenci del far, Periscopi, 2014


El silenci del far és el silenci de les emocions, d'aquells sentiments volgudament reprimits o oblidats. És un llibre sobre la identitat, la necessitat de redescobrir qui som, la família. La necessitat de no sentir-nos sols i, sobretot, d'entendre per què hem estat rebutjats. També sobre la culpa, l'engany i els secrets compartits.
I enmig de tot això, la inesperada descoberta que algú, en algun indret, ens pot entendre perquè comparteix la mateixa soledat. Algú que podria haver canviat la nostra vida.
El silenci del far és una obra magnífica per allò que ens narra però també sobretot per com ho narra. Pels personatges, que són valents, ben definits. Per l'estructura, la combinació de dues històries principals que s'encavallen, com també ho fan el passat i el present, perquè tot és u, que reforça la trama, pel llenguatge, preciós, elegant, alhora tendre i irònic.
Per tot, el domini narratiu de Jubany ha estat una grata experiència.

Algú

Alice McDermott, Algú, Minúscula,2015

Algú és la Marie. La Marie nena, germana, filla, mare. La Marie som nosaltres, lectors, que veiem com la Marie es fa gran, com la vida s'esmuny a través dels seus ulls innocents de nena, d'adolescent davant un futur incert, de dona madura que, malgrat tot, ha aconseguit ser feliç.
Algú és una novel·la impressionant sobre la vida, les pors, les esperances, els petits instants de felicitat i la tristesa que potser arrossegarem al llarg dels nostres dies. És una gran novel·la sobre les emocions i les relacions humanes, una novel·la sobre la vida mateixa. Això sí, narrada com qui no vol la cosa, com qui no s'adona que la vida no és igual de justa per a tothom, que de vegades ens maltracta i, per això mateix, cada petit pas endavant és un triomf.
Una novel·la amb un regust trist, no exempt, però, d'ironia i de brillants tocs d'humor, narrat, diria jo, a la manera rodorediana. Excel·lent.