Aquest deu ser el lloc. I buf, quin lloc, quina Irlanda tan remota que sents, que vius intensament mentre acompanyes els seus personatges. Quins personatges tan reals, tan humans de tan imperfectes, i com te'ls arribes a estimar! Del Daniel a la Claudette, passant per tots els seus fills, fillastres, parelles oblidades i amors de joventut. Quines frases tan escaients, quina gran sensació quan en les tres primeres pàgines t'adones que el llibre ja t'ha atrapat, (feia molt de temps que no em passava una cosa així), quan en portes dues-centes i no pots allunyar-te'n per res i dius ai, tot aquest desgavell d'emocions, de vida que vessa per tots els costats, de personatges que apareixen i desapareixen deixant rastre en la vida dels altres no pot acabar bé. I sí, així és, quina sensació de pèrdua quan arribes al final i no pots deixar caure el llibre de les mans i l'única cosa que pots fer és tornar a començar, perquè saps que aquest és dels llibres que un cop acabats demanen un temps de dol.Aquest deu ser el lloc, doncs, de la bona literatura. La que transcendeix el llibre i t'acompanya més enllà d'aquest. I Maggie O'Farrell ho fa de manera excel·lent. Per la història d'amor entre dos personatges que intenten salvar-se a si mateixos, redimir-se d'un passat que sempre els acompanya. Un passat del qual no poden fugir per molt que s'amaguin en el lloc més remot del món, perquè el nostre jo sempre ens acompanya. Aquesta és la lliçó que hauran d'aprendre els personatges si volen salvar-se a si mateixos, si volen salvar el seu amor. O potser serà l'amor que els redimirà?
O'Farrell excel·leix també en la construcció d'aquests personatges tan reals, no només dels principals, sinó de tots aquells secundaris que amb una pinzellada, frase, paràgraf, aconsegueix caracteritzar tan bé, dotar-los d'una potent personalitat i fer-los ben vius. I d'entre aquests, els fills de la parella, l'Ari, el Niall, la Marithe... Encantadors!
I Maggie O'Farrell excel·leix també i no sé si no és un dels grans encerts del llibre, en l'estructura. Una estructura calidoscòpica en què es combinen capítols narrats per diferents personatges, alternant la història principal amb històries aparentment ben secundàries, llocs diferents i en un temps que avança i retrocedeix, i que va dosificant la informació que el lector necessita per entendre què passa, de vegades abans i tot que els mateixos personatges, però que sobretot i en el fons és el que els arrodoneix i els enriqueix dotant-los de múltiples cares. No els justifica, però comprenent què han estat comprenem el que són.
Senzillament Genial.
