El silenci del far

Albert Jubany, El silenci del far, Periscopi, 2014


El silenci del far és el silenci de les emocions, d'aquells sentiments volgudament reprimits o oblidats. És un llibre sobre la identitat, la necessitat de redescobrir qui som, la família. La necessitat de no sentir-nos sols i, sobretot, d'entendre per què hem estat rebutjats. També sobre la culpa, l'engany i els secrets compartits.
I enmig de tot això, la inesperada descoberta que algú, en algun indret, ens pot entendre perquè comparteix la mateixa soledat. Algú que podria haver canviat la nostra vida.
El silenci del far és una obra magnífica per allò que ens narra però també sobretot per com ho narra. Pels personatges, que són valents, ben definits. Per l'estructura, la combinació de dues històries principals que s'encavallen, com també ho fan el passat i el present, perquè tot és u, que reforça la trama, pel llenguatge, preciós, elegant, alhora tendre i irònic.
Per tot, el domini narratiu de Jubany ha estat una grata experiència.