L'hora novena

Alice McDermott, L'hora novena, minúscula, 2018

Altre cop, Alice McDermott sorprèn amb una història trista, de superació personal, però també de generositat, de sacrifici pels altres. Una història sobre l'altruisme plena d'humanitat. De fet, el que sorprèn i meravella d'aquesta autora és com amb aquest món trist, fins i tot sòrdid  de vegades, amb personatges desvalguts que lluiten per tirar endavant, arriba a atrapar el lector i fa que en alguns moments hagi de parar a respirar, a agafar aire, però que immediatament en vulgui saber més.
I el millor de tot és que com, sense adonar-te'n, aquest ofec va deixant pas a una alenada d'aire fresc cada cop més gran, fins que al final t'adones que aquelles vides, aquell sacrifici, la Vida mateixa, en majúscula, ha valgut la pena. I allò que pensaves que era una història trista, que comences llegint amb el cor encongit, s'acaba amb amb un somriure de plena felicitat.
En aquest sentit el gran encert narratiu és el paper que juga el narrador, el descobriment del qual serà la clau que capgirarà aquesta visió de la història. Aquest i el desenllaç final del relat amb un últim acte d'amor.

L'hora novena és doncs el relat de tota una vida entregada als altres, la de persones que cuiden de persones. La de l'Annie que lluita per tirar endavant sola la seva filla Sally, que se sacrifica però que no s'oblida de viure, d'estimar i de fer-ho amb passió, per damunt de la moral de l'època, perquè altrament no és viure, vet aquí la lliçó d'aquest  personatge; i la de la Sally, que, conscient d'aquesta lliçó, se sacrificarà també per agraïment i amor a la seva mare, perquè aquesta pugui viure realment amb plenitud, fins al punt de lliurar la pròpia vida als altres o d'intentar llevar la vida d'algú per redimir la de la seva mare, fins que s'adona que ningú més que nosaltres mateixos podem redimir la nostra vida. I la de la congregació de les germanes infermeres dels malalts pobres, cadascuna amb el seu passat i les seves motivacions, però totes entregades a cuidar dels altres fins a límits insospitats. L'acte de la germana Jeanne a final de l'obra pot ser el gran acte d'amor, d'amistat i de sacrifici personal per damunt de la pròpia moral. I com, paradoxalment, tot aquest amor i dedicació als altres entra en contradicció amb la moral imperant de l'època  i els fets d'una església que deixa molt que desitjar.
Fins on estem disposats a sacrificar-nos per aquells que estimem? Aquesta és la qüestió que l'autora ens planteja i que ens interpel·la al llarg d'una novel·la que val molt la pena de llegir, tot i que, a diferència de l'altra obra de l'autora traduïda per minúscula, Algú, hi trobaríem potser a faltar la ironia i el sentit de l'humor dels personatges d'aquesta última.