Definitivament Maggie O'Farrell és la gran mestra del detall, del retrat de les emocions. És també, la gran mestra en la creació de personatges inoblidables, d'aquells que un cop acabada la novel·la, t'emportes amb tu amb el desig de continuar sabent d'ells. Les seves novel·les són el reflex ben viu de la vida mateixa feta a partir dels records que en tenim. No som allò que hem viscut sinó allò que recordem o que, volgudament, no volem recordar.
Com en l'anterior novel·la comentada, Aquest deu ser el lloc, aquesta avança a partir dels petits detalls, de les sensacions viscudes pels diferents personatges i que, fins al final de tot, no acabarem d'entrellaçar. És llavors quan tot té sentit, quan acabes de conèixer els personatges i quan desitges tornar a començar la novel·la des d'una perspectiva nova.
En aquesta novel·la trobarem dues històries d'amor que s'alternen en un mateix espai, Londres, en èpoques diferents, però amb uns fils invisibles que ens lliguen al passat, a la sensació constant que aquest ara i aquí ha estat viscut per algú altre en algun altre moment.
Trobarem la història d'amor entre la Lexie i el Kent, al Londres bohemi dels anys cinquanta, amb l'art, la cultura i el periodisme com a motors de vida. I la història de l'Elina i el Ted, la maternitat i la pintura, el qüestionament de la pròpia identitat, a partir de la maternitat de l'Elina o dels records de Ted. I el per què gairebé mai no podem acabem de ser feliços.
Tot plegat, narrat amb una prosa preciosa, que sedueix i enganxa, perquè proposa, suggereix, més que no explica. Deixa que els personatges parlin per si sols, i que sigui el lector qui en tregui les pròpies conclusions. Una meravella!
A tall d'exemple:
" - T'estimo, Jezabel. Ho saps, oi?
Ella es va inclinar endavant, li va fer un petó, i un altre.
- Esclar. Jo també t'estimo.
(...)
- Hem tingut sort, oi?
- ¿Què vols dir?- Les mans de l'Innes, al voltant de la seva, es notaven calentes i humides.
- De trobar-nos. Hi ha gent que viu tota la vida sense trobar mai el que tu i jo tenim."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada